Conservacionismes en temps de pandèmia

Per Ferran Dalmau – Rovira. Director de Medi XXI GSA

Enginyer forestal. Tècnic d'Emergències i Protecció Civil.

Ara fa 4 anys, el 16 de juny de 2016, la població valenciana de Carcaixent va patir un Gran Incendi Forestal (els que cremen més de 500 hectàrees) que va afectar 2.210 hectàrees. El 80% del seu patrimoni natural va desaparèixer en unes hores. Ara que es compleixen 4 anys d'aquella data, sorgeixen dubtes sobre si hem après alguna cosa d'aquella crisi, o no. I la veritat és que en aquests 4 anys, des del punt de vista de prevenir un altre foc d'aquesta escala local, s'ha fet més aviat poc… de fet, si atenem a les dades estadístiques d'aquesta població, en els propers 10 anys tornarà a cremar. I és que, malauradament, de vegades ni amb les pitjors crisis s'aprenen lliçons. Per desgràcia, l'incendi de Carcaixent és només una gota d'aigua en un mar immens.

Perquè se'n facin una idea, a Europa es cremen de mitjana unes 500.000 hectàrees, de les quals 375.000 es cremen a la Mediterrània. El 2017 es van cremar 890.000 hectàrees, i va ser el pitjor any des del 1985 pel que fa a incendis forestals. Aquests episodis de Grans Incendis Forestals, sovint simultanis, que afecten grans àrees en moments de meteorologia extrema, comporten la destrucció d'hàbitats i paisatges en cremar a una intensitat altíssima (molta llenya acumulada és igual a molta energia alliberada), emissions de CO2 a l'atmosfera, impactes en els balanços hidrològics i en la qualitat de l'aigua o la pèrdua irreparable del sòl fèrtil… si això es produeix de manera recurrent, i en molts llocs és així, constitueix una autèntica pandèmia ambiental que no és altra cosa que l'avantsala de la desertificació (amb totes les seves conseqüències).

Pel que fa a víctimes mortals directes, entre el 2000 i el 2016 Europa va registrar 488 morts per incendis. Entre el 2017 i el 2018 es van produir 225 morts directes només a Portugal, Grècia i Espanya. A escala mundial, la xifra de morts per incendis ha augmentat un 276% si atenem als Grans Incendis Forestals dels Estats Units, l'Amazònia, Austràlia, Sibèria, Portugal, Grècia… Pensin per un moment en la famosa corba de propagació i víctimes de la COVID-19. Què vam fer quan la xifra de morts augmentava a marxes forçades? Per què amb altres crisis això és diferent? Perquè cal tenir en compte que les víctimes indirectes (humanes), provocades per emissions contaminants, contaminació del sòl o de l'aigua,… són difícilment quantificables, ja que no hi ha dades fiables. I és que, a més, si ens allunyem per un moment de la visió antropocèntrica de les coses, també hi ha més víctimes (animals, plantes, ecosistemes sencers…). La crisi sanitària ha estat brutal. Ha generat un impacte socioeconòmic sense precedents en la nostra generació i serà recordada com una fita històrica. Un petit virus microscòpic ha posat en escac tot un sistema que, de cop, ha descobert que és vulnerable i ha entrat en pànic. El temps dirà si les mesures que ara es comencen a aplicar són funcionals, o no. El problema és que hi ha una altra pandèmia en marxa, més brutal, més greu i més profunda, però d'aquesta sembla que ningú no se'n recorda. Sorprèn com s'han adaptat protocols, s'han generat «espais segurs», s'han articulat mesures econòmiques i s'han modificat normatives a una velocitat d'infart (si atenem als terminis a què la «burrocràcia» ens té acostumades les persones corrents) i, en canvi, per afrontar la crisi climàtica tot són pròrrogues, terminis llargs i grans marrades.

Algunes dades de context sobre els incendis forestals

Les pèrdues econòmiques a Europa per incendis forestals són de 3.000 milions d'euros l'any. Cada any. I s'estima que en els propers anys aquesta xifra, només a Grècia, Espanya, França, Itàlia i Portugal, podria arribar als 5.000 milions d'euros l'any. Cada any. Què passaria si en lloc de gastar a reparar danys invertíssim a prevenir-los? S'imaginen destinar aquestes quantitats anuals a treballs de prevenció d'incendis forestals i a altres actuacions que millorin els serveis ecosistèmics del territori agroforestal i dels entorns periurbans? Seria com tenir mascaretes i respiradors abans que arribi un virus maleït a generar un problema… seria com avançar-se als problemes abans que es produeixin… Tampoc no és senzill obtenir dades fiables de l'impacte que els incendis forestals generen en el turisme. La pèrdua de paisatge i de recursos implica condicionants directes, per exemple, per a les explotacions de turisme rural, o indirectes, com la pèrdua de reserves hídriques. En aquesta prevenció, l'economia rural adquireix una rellevància especial. Segons dades del Govern d'Espanya, entre el 1970 i el 2018, a tot l'Estat, hi va haver més de 628.000 incendis que van afectar més de 8 milions d'hectàrees. Tot i això, és important destacar que Espanya és el segon país amb més superfície forestal de la Unió Europea, per darrere de Suècia. El 55,2 % de la superfície total estatal (27,9 milions d'hectàrees) està formada per terrenys forestals, dels quals més del 66 % són boscos. I això malgrat els incendis forestals.

Cartografia europea d'incendis forestals per al període 2008 – 2019. En groc s'aprecien les zones cremades i s'observa quines són les regions europees més castigades pel foc. Font: EFFIS
(European Forest Fire Information System)

S'imaginen què podria arribar a passar si invertíssim part del deute que es generarà per sortir de la crisi sanitària a prevenir la crisi ambiental? S'imaginen que Espanya comencés a aprofitar aquest 55,2% del seu territori de manera ordenada i sostenible, generant llocs de treball que frenessin l'èxode rural i que, de passada, mitiguessin els efectes de l'emergència climàtica? Molta gent desconeix que Espanya és el tercer país europeu en recursos absoluts de biomassa forestal (per darrere de Suècia i Finlàndia). En canvi, és dels països que menys aprofiten els recursos forestals i agroramaders (tots dos renovables) per generar energia, mentre importem desenes de milers de milions d'euros l'any en combustibles fòssils… El 2016, del total de la producció estatal d'energia elèctrica, la biomassa va representar només el 2,1%. En canvi, els combustibles fòssils representen el 35% del mix elèctric. Dues dades que faran que qualsevol persona entengui els incendis actuals: segons dades de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, Espanya ha passat de tenir uns 456,7 milions de m³ de volum de fusta a les seves forests el 1975 a tenir-ne 927,8 el 2010. S'ha duplicat l'«energia acumulada» als espais forestals.

Evolució de la superfície conreada a Espanya (2002 – 2017). Font: Dalmau Rovira, F., 2019, a partir de dades del Ministeri d'Agricultura

Es calcula que cada any s'hi incorporen 60,4 milions de tones i només se n'extreuen 18,4 milions. Com que no l'aprofitem ni la gestionem, acaba cremant. Els sembla lògic? Potser no gaire. I això sense comptar la biomassa agrícola… que és encara més important. Actualment la biomassa genera un balanç socioeconòmic i mediambiental positiu, valorat en 1.323 milions d'euros, com a diferència entre l'aportació a les arques públiques i l'estalvi mediambiental (emissions de CO2 i prevenció d'incendis) i la retribució per l'activitat. També genera un impacte positiu en termes laborals. Només en els treballs de recollida, tractament i distribució de combustible es podrien crear 10.000 llocs de treball, i gairebé 15.000 més en l'operació i el manteniment de les calderes de biomassa. A més, s'evitaria la importació de més de 20 milions de barrils de petroli i l'emissió a l'atmosfera de 8,7 milions de tones de CO2 /any. La biomassa forestal podria crear més de 594.000 llocs de treball en els propers anys. Imaginin si s'hi suma l'agrícola. I això és només un exemple del que podríem fer, de manera renovable i, a més, sostenible. Però no és tan senzill. Per desgràcia, tenim algunes quimeres socials per resoldre abans de posar-nos-hi.

Gastem molt en extinció; i si invertíssim més en prevenció?

Una de les qüestions prèvies que cal abordar és com i quan s'utilitzen els recursos públics en matèria d'incendis. Per no invertir en gestió forestal i en prevenció abans dels incendis, es gasta més en extinció durant els incendis i en restauració i reparació de danys després. El 2017 Espanya va emprar 262 mitjans aeris en la lluita contra incendis forestals per a poc més de 27 milions d'hectàrees de sòl forestal. Per fer una comparació, els Estats Units tenen 331 milions d'hectàrees de sòl forestal i cada campanya empren entre 900 i 1.000 mitjans aeris. Fent una divisió senzilla, a Espanya la ràtio de mitjans aeris per cada milió d'hectàrees és d'aproximadament 9,7 aeronaus, mentre que als Estats Units és de 2,75 aeronaus per cada milió d'hectàrees… I això tot i que és un fet que un esforç d'extinció més gran no implica necessàriament una millora dels resultats en els episodis de meteorologia extrema. Espanya gasta cada any entre 300 i 400 milions d'euros en extinció d'incendis (sense comptar els diners de reparació de danys, restauració, treballs urgents, indemnitzacions…); en canvi, n'inverteix entre 100 i 200 milions en prevenció. Què passaria si s'equiparessin els recursos destinats a la prevenció? Potser caldrien menys recursos d'extinció? S'estalviarien danys ambientals, socials i econòmics? Seria més sostenible? Que cadascú jutgi la resposta a aquestes preguntes, però sembla evident que no és eficient ni eficaç, en termes socials, ambientals o econòmics, continuar apostant majoritàriament per l'extinció d'incendis.

Incendi forestal al Parc Nacional de Garajonay l'agost de 2012. Un espai protegit no ho està pel fet d'aprovar una figura administrativa de «conservació». Sense una gestió efectiva del territori, no hi ha protecció. Font: Parque Nacional de Garajonay

Es pot «conservar» una cosa que és dinàmica i que està canviant?

El canvi climàtic implica que les coses canviaran. Segons el diccionari, «canviar» es defineix com «deixar una cosa o situació per prendre'n una altra». És a dir, el canvi climàtic canviarà l'escenari. La precipitació, la temperatura, els règims de vents, la humitat ambiental, les sequeres… i aquests canvis implicaran, lògicament, canvis en la vegetació que acull el territori. El diccionari defineix «conservar» com «mantenir o tenir cura de la permanència o la integritat d'algú o d'alguna cosa». I aquesta mateixa descripció, aplicada al terme «conservacionisme» (entès en termes ecologistes, no pas d'ecologia), suggereix una pregunta: és possible conservar un bosc, un espai o un ecosistema en el marc d'un «canvi» climàtic? A quin cost? Té sentit intentar «conservar» una cosa que canviarà, si no és que desapareixerà, per una força de canvi més gran que el poder antropocèntric? (el poder natural, vaja). I si en lloc de centrar els esforços a «conservar» els centrem a «adaptar» els nostres espais agroforestals a aquesta «nova realitat» que implica el canvi climàtic? Novament, si recorrem al diccionari, adaptar es pot entendre com «acomodar, ajustar una cosa a una altra»… I si en lloc de «conservar» adaptem, ajustem o acomodem les polítiques de gestió forestal i de biodiversitat a l'escenari que vindrà? I si assumim que no podem conservar res en un entorn canviant? I si entenem que potser només podem aspirar a ajudar en aquest procés d'adaptació? La imatge idealitzada i pristina que alguns sectors del conservacionisme tenen del territori fa que la seva sensibilitat ambiental (fantàstica i meravellosa) es tradueixi en una gestió estàtica d'una cosa dinàmica. Una cosa que, per definició, sembla impossible. Potser, i cal insistir en el potser, perquè no hi ha una sola manera d'abordar aquestes qüestions, seria interessant aprofundir en la pregunta de si és sostenible intentar «conservar» a qualsevol preu o si, al contrari, cal treballar des d'ara, de manera proactiva, en l'adaptació a la realitat que ve. Una altra proposta seria que, quan un projecte el proposi un ajuntament i el financi la UE (després d'haver superat un doble filtre), se simplifiquin substancialment els tràmits per poder-ne iniciar el desenvolupament.

GUARDIAN, una eina d'adaptació al canvi (climàtic).

La major part de la informació de què es disposa en aquest moment augura per a la Mediterrània un futur més sec i més càlid, amb sequeres més recurrents i intenses. En aquest escenari, tota la vegetació que quedi fora de rang climàtic (la que requereixi més aigua, o menys temperatura, o un sòl millor, per exemple) s'anirà debilitant i emmalaltint (per plagues forestals que actuaran com una pandèmia, per exemple). Amb masses debilitades, i en escenaris de sequera persistent, el foc, en el seu paper ecosistèmic de gestor, acabarà la feina fent desaparèixer les espècies que ja no «càpiguen» en un determinat territori. Entengui la persona que llegeix aquestes paraules que, encara que la causalitat humana es reduís a zero, cosa força improbable, malauradament continuaria havent-hi incendis com el de Llutxent el 2018, provocat per un llamp i amb resultats catastròfics. Va afectar més de 200 habitatges. I entengui també que l'única cosa que està a les mans de les persones que gestionen el territori és l'estat de l'escenari en què es lliurarà la batalla. Ni el dia, ni l'hora, ni el lloc, ni les condicions meteorològiques. Simplement, l'estat en què es trobarà l'escenari.

A Carcaixent, el 2006, 10 anys abans de l'últim Gran Incendi Forestal, una petita comunitat de propietaris, amb l'ajuda de la Generalitat Valenciana i de l'Ajuntament, va emprendre un projecte de prevenció. Les 140 propietats d'aquell nucli i les administracions públiques van invertir a planificar i executar mesures d'autoprotecció. Es van formar i van dotar el nucli d'un sistema defensiu contra incendis forestals. Hi va haver qui va considerar caríssima la inversió de 921,76 euros per propietat (comptant les ajudes públiques i la inversió privada)… però va arribar el 2016. I aquella inversió es va amortitzar de cop. A més, si es fan treballs preventius als entorns urbanitzats, calen menys mitjans d'extinció per defensar-los i es poden salvar més hectàrees forestals… si no s'hi inverteix, la major part dels mitjans es destinen a protegir cases. En aquest sentit, GUARDIAN, finançat per la Comissió Europea per mitigar els efectes del canvi climàtic, és la versió corregida i augmentada d'aquella iniciativa original que va començar ara fa 14 anys a la Ribera Alta del Xúquer. La idea innovadora és alhora senzilla: de l'aigua que les zones de risc de la Vallesa de Mandor, Masia Traver, València la Vella, els Pous, la Canyada, etcètera, envien a l'EDAR Camp de Túria II, se'n regenerarà una part ínfima i s'utilitzarà com a recurs en la defensa contra incendis forestals aplicant regs prescrits per generar tallafocs verds. En l'aportació d'aigua regenerada d'alta qualitat al medi natural per mitigar les sequeres que puguin venir i reduir la inflamabilitat de la vegetació en zones estratègiques. Per lluitar contra els incendis forestals en cas que es produeixin. GUARDIAN és economia circular valenciana, aplicada, i demostra allò que «sempre sembla impossible, fins que es fa». La incorporació de les universitats públiques, amb la seva experiència i el seu coneixement en silvicultura per maximitzar l'aprofitament de l'aigua i en l'anàlisi dels fluxos econòmics; de CETAQUA com a centre tecnològic; d'HIDRAQUA com a experts en el cicle integral de l'aigua, i dels ajuntaments de Riba-roja i Paterna, com a gestors i beneficiaris de la iniciativa, han fet d'aquest projecte una magnífica eina d'adaptació al canvi que estem vivint. Després d'un any i mig de documentació tècnica, permisos, tràmits i papers, al setembre començarà la feina sobre el terreny, centrada, lògicament, a adaptar aquestes zones a partir del que es va aprendre el 2016 a Carcaixent.

Tallafocs verd a Carcaixent que va rebre l'impacte de l'incendi i va ajudar a contenir-lo, cosa que va permetre als serveis d'emergència defensar la zona, 2016. Font: Medi XXI GSA.

L'última accepció del diccionari de la paraula «adaptar» la descriu com un concepte de la biologia: «dit d'un ésser viu: acomodar-se a les condicions del seu entorn». Miren, a mi no m'agrada, perquè hem arribat fins aquí per la nostra inconsciència com a societat i per una sèrie de decisions que hem de revisar, però el fet és que l'entorn canviarà. I davant d'aquest fet, tenim dues opcions. Adaptar-nos, o no. I cada opció comporta unes conseqüències, així que la pregunta és senzilla:

Què prefereixen? Adaptar-se o…?