Gestió integral d'incendis d'interfície urbana-forestal: el cas d'estudi dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna

PASTOR, E.¹, DALMAU, F.², ANGUIANO J.³, RUIZ M.⁴, DEL CAMPO. A.⁵, HERNÁNDEZ, F.⁶, GALISTEO, A.⁷, ADOBES, V.⁸

¹ Centre d’Estudis del Risc Tecnològic, Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech

² Medi XXI Gabinet de Solucions Ambientals, S.L.

³ HIDRAQUA, Gestión Integral de Aguas de Levante, S.A.

⁴ Cetaqua, Water Technology Centre

⁵ Universitat Politècnica de València

⁶ Grup d'Economia de l'Aigua. Institut de Desenvolupament Local. Universitat de València

⁷ Ajuntament de Paterna

⁸ Ajuntament de Riba-roja de Túria

1. Introducció

Europa es troba en un nou context d'incendis forestals, principalment a causa del canvi climàtic, amb un risc creixent que es produeixin episodis extrems amb conseqüències fatals a la interfície urbana-forestal. La Comissió Europea preveu que les àrees amb risc d'incendis forestals augmentin un 200 % a Europa a finals del segle XXI (European Comission, 2018). A més, el desenvolupament creixent d'àrees urbanes als voltants de zones forestals, combinat amb una manca de consciència del risc per part de la població, està provocant un increment de l'exposició i la vulnerabilitat de les comunitats de les zones d'interfície (Wigtil et al., 2016), cosa que comporta enormes reptes de gestió d'incendis i de protecció civil (Pastor et al. 2020).

Durant els darrers cinc anys, l'Europa mediterrània ha patit incendis greus amb conseqüències catastròfiques, tant en l'àmbit ambiental com en el social i l'econòmic. Entre els incendis forestals més devastadors d'aquest període, cal esmentar els de l'illa de Madeira (2016), on van perdre la vida 3 persones i les flames van arribar a estendre's pel nucli antic de la capital, Funchal; els incendis de la Comunitat Valenciana (2016-2018), especialment els de Benitatxell i Llutxent, que van malmetre prop de 200 habitatges; l'incendi de Rognac (França, 2016), que va amenaçar la interfície urbana-forestal i infraestructures crítiques (p. ex. l'aeroport o un complex petroquímic) de Marsella, una de les ciutats més poblades de França; l'incendi de Pedrógão Grande (2017), el més mortífer de la història de Portugal, amb 66 morts i més de 200 ferits, i els incendis de Mati (Grècia, 2018), que van matar 102 persones i van destruir completament un miler d'habitatges (Vacca et al, 2020). L'impacte global que han causat els incendis forestals durant aquests darrers anys ha estat altíssim i encara no se'n tenen xifres globals. Com a exemple significatiu, cal assenyalar l'impacte corresponent a l'any 2017, amb 1,2 milions d'hectàrees cremades, 127 persones mortes i 10.000 milions d'euros de pèrdues econòmiques a tot el continent europeu (San-Miguel-Ayanz et al, 2018).

Aquest nou context exigeix una gestió d'incendis integrada que consideri de manera conjunta els aspectes socioeconòmics, ambientals i operatius en totes les fases de l'emergència: prevenció, preparació, resposta, impacte i restauració. L'anomenada Gestió Integrada del Foc (p. ex. Myers, 2006, Sande Silva et al, 2010) (Integrated Fire Management –IFM– en anglès) proporciona aquest marc de treball holístic, que va més enllà de l'enfocament clàssic de prioritzar l'extinció d'incendis per damunt d'altres estratègies. El paradigma de treball de la IFM integra, entre altres accions, i) el desenvolupament d'estratègies de gestió forestal que incloguin la prevenció d'incendis i també la conservació dels recursos naturals, els serveis ecosistèmics i la biodiversitat, tenint en compte polítiques climàtiques i energètiques sostenibles; ii) l'increment de la consciència del risc i de la preparació de la població davant dels incendis, i iii) el codisseny i la coimplementació d'accions amb tots els agents interessats (administracions, cossos de bombers, agències de protecció civil, comunitats, etc.)

El projecte GUARDIAN és un exemple molt rellevant i innovador de gestió integrada d'incendis aplicada a escala municipal. Concretament, el seu àmbit d'acció correspon als municipis de Riba-roja de Túria i Paterna (Comunitat Valenciana) i el seu objectiu final és augmentar la resiliència al foc de tots dos municipis aplicant els principis bàsics d'una gestió holística, sostenible i basada en la coparticipació de tots els agents implicats, sobre els quals se sustenta la IFM.

A la secció 2 es presenten les bases del projecte GUARDIAN, amb un èmfasi especial en les solucions tècniques més innovadores que configuren el programa de treball. Tot seguit, a la secció 3, es discuteixen els reptes d'implementació d'aquestes solucions i també la viabilitat i l'escalabilitat de GUARDIAN a altres municipis amb risc d'incendis d'interfície. Finalment, a la secció 4 es recullen, a manera de conclusió, les lliçons apreses fins ara.

2. El projecte GUARDIAN: un exemple de Gestió Integral d'Incendis a la Comunitat Valenciana

La zona periurbana de la ciutat de València està formada fonamentalment per un conjunt de petites ciutats que, en molts casos, tenen un contacte significatiu amb la muntanya. Aquest contacte comporta un perill notable d'incendis d'interfície, a causa, entre altres motius, de l'abandonament de l'agricultura i d'una gestió forestal insuficient. El perill es tradueix en un risc inassumible a l'estiu, amb un increment de la població a la zona, unes condicions meteorològiques propícies al desenvolupament d'incendis forestals i una capacitat molt limitada d'autoprotecció i de lluita contra el foc. Els municipis de Riba-roja de Túria i Paterna són un cas paradigmàtic d'aquesta situació (Figura 1). Les seves àrees urbanes comparteixen la zona silvestre protegida de «la Vallesa», que forma part del Parc Natural del Túria. Només entre el 2000 i el 2016, aquesta zona va patir 40 incendis forestals, cada vegada més destructius a causa del ràpid desenvolupament urbà de la zona. Com en tots els incendis d'interfície, l'impacte del foc a Riba-roja de Túria i Paterna pot comportar eventualment no només danys a vides humanes i a habitatges, sinó també afectacions a infraestructures crítiques (línies elèctriques), danys ambientals (p. ex. qualitat de l'aire, erosió, pèrdua de biodiversitat) i un efecte negatiu també en l'àmbit econòmic (p. ex. impacte sobre el sector turístic).

Figura 1. Zona d'implementació del projecte GUARDIAN

El projecte GUARDIAN proposa una estratègia innovadora d'IFM per augmentar la resiliència al foc de les comunitats de Riba-roja de Túria i Paterna. GUARDIAN es basa en un model de gestió sostenible del medi natural per garantir la protecció de la població i dels seus béns davant dels incendis forestals, tot contribuint a la preservació del Parc Natural del Túria. Gràcies al suport del programa d'Accions Urbanes Innovadores de la Unió Europea (Urban Innovative Actions) i al treball coordinat de tots els socis (els ajuntaments de Riba-roja i Paterna, la consultoria d'enginyeria ambiental MEDI XXI, l'empresa local de gestió d'aigües HIDRAQUA, el centre tecnològic de l'aigua CETAQUA i els centres de recerca forestal de la Universitat Politècnica de València i d'economia de l'aigua de la Universitat de València), GUARDIAN implementa una estratègia combinada basada en l'ús d'aigua regenerada per a la prevenció i la protecció contra incendis amb patrons de reg automàtics a la interfície, en treballs silvícoles i de millora de la qualitat ambiental, i en la sensibilització envers el risc i l'educació de la població (Figura 2).

Figura 2. Disseny conceptual del projecte GUARDIAN (adaptat de Dalmau, 2020)

L'èxit del projecte rau a i) assegurar un alt rendiment de les infraestructures preventives dissenyades (els anomenats tallafocs verds); ii) implementar un model d'economia circular del cicle de l'aigua, fent servir aigua regenerada per als regs; iii) garantir un enfocament participatiu i de coimplementació amb tots els actors implicats, comptant especialment amb la població resident a la interfície, i iv) proporcionar un increment de la qualitat dels ecosistemes del Parc Natural del Túria. A continuació es descriuen els aspectes tècnics més rellevants pel que fa a aquestes quatre qüestions.

2.1. Disseny i implementació de tallafocs verds

L'eix principal sobre el qual pivota l'estratègia integrada de gestió d'incendis de GUARDIAN és la construcció de tallafocs verds, una infraestructura de prevenció i protecció contra el foc dissenyada per implementar-se en determinats trams del perímetre de les zones d'interfície dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna. Aquesta infraestructura és una solució innovadora de silvicultura ecohidrològica sostenible (del Campo et al., 2017) en què es combinen tractaments silvícoles amb aportacions hídriques artificials mitjançant regs prescrits amb aigua regenerada programats de manera automàtica (Figura 3). Tot i que és una tècnica nova a escala europea, hi ha precedents de tallafocs verds (en aquest cas sense irrigació artificial) en altres zones del món amb problemàtiques d'incendis forestals (p. ex. la Xina i els Estats Units), els dissenys i les lliçons apreses dels quals (p. ex. St. John i Ogle, 2009; Cui et al, 2019, Wang 2017) serveixen de base per al disseny d'aquesta infraestructura en el marc de GUARDIAN.

Figura 3. Aproximació al perfil desitjat en un tallafocs verd (Font: Dalmau, 2020).

Les actuacions que s'executen a GUARDIAN per implementar els tallafocs verds —dissenyats en el projecte com a franges perimetrals de defensa amb vegetació piroresilient, d'entre 50 i 60 m d'amplada, humidificades artificialment amb reg automatitzat mitjançant canons d'aigua— abasten una seqüència de tasques multidisciplinàries. En primer lloc, comprenen estratègies clàssiques de silvicultura preventiva contra incendis (és a dir, modificació de la quantitat i la continuïtat del combustible dins de la franja mitjançant aclarides, desbrossades i podes) combinades amb la introducció d'espècies d'alta resiliència al foc (p. ex. espècies amb una gran capacitat d'emmagatzematge d'humitat a les fulles i les tiges, amb una càrrega de combustible baixa i nivells baixos d'olis essencials, amb poca tendència a acumular vegetació morta dreta, etc.) i amb altres aspectes més innovadors, com ara la introducció del factor vent en el disseny i l'orientació de les franges. Tot seguit, impliquen tasques d'enginyeria del paisatge, enginyeria hidràulica i enginyeria civil per al disseny, el dimensionament i la implementació de la xarxa d'aspersors d'aigua. Finalment, cal esmentar les actuacions necessàries per configurar i programar una xarxa de sensors (formada per equips de detecció d'incendis, sensors agronòmics i sensors de mesura meteorològica i de paràmetres ambientals) per al control del sistema automàtic d'aspersió d'aigua, que ha de respondre a les necessitats de reg de la franja tallafocs. En aquest sentit, s'estableixen diferents patrons de reg en funció del seu objectiu: aportar aigua de combat (durant l'incendi), aigua preventiva (no metabolitzada, aportada els dies de màxim risc d'incendi forestal) i aigua estructural (metabolitzada, aportada per reduir la disponibilitat del combustible a curt i mitjà termini).

Definir quan és pertinent iniciar el reg i durant quant de temps cal regar (atenent les condicions ambientals i l'estat hídric de la vegetació) és una tasca científica que suposa un avenç significatiu respecte de l'estat de l'art. Amb aquesta finalitat, s'ha dut a terme un treball de recerca experimental de camp per quantificar els processos ecohidrològics i energètics entre l'atmosfera, els arbres i el sòl en una parcel·la representativa de la muntanya de «La Vallesa». L'extrapolació dels resultats a escala de muntanya es basa en el calibratge de models ambientals (sequera, risc d'incendi, atmosfera), ecofisiològics (estrès hídric/vigor de la vegetació, estructura, models de combustible) i hidrològics (humitat del sòl, transpiració, escolament), ajustats a partir de les dades obtingudes al camp i de diferents paràmetres ecofisiològics indicadors de la resposta als tractaments de reg en diferents condicions ambientals (tant meteorològiques com edàfiques).

2.2. Infraestructura hidràulica per a reg preventiu i d'extinció

L'aigua utilitzada a GUARDIAN respon a un model de gestió sostenible del cicle de l'aigua als municipis de Riba-roja de Túria i Paterna que aplica conceptes d'economia circular. El Llibre Blanc de l'Aigua i l'Economia Circular (Tahir et al., 2018) recull els fonaments per interrelacionar la gestió de l'aigua i les pràctiques d'economia circular en un context de canvi climàtic i d'escassetat generalitzada d'aigua. S'hi esmenten, entre altres accions, la revaloració i la reutilització d'efluents residuals mitjançant tractaments de regeneració com a alternativa sostenible a l'ús de recursos hídrics convencionals. Seguint aquestes recomanacions, GUARDIAN ha desenvolupat una solució tècnica per revaloritzar l'aigua de sortida de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) «Camp de Túria II» per fer-la servir com a aigua de reg dels tallafocs verds i per condicionar l'embassament de «La Vallesa». El tractament té com a objectiu eliminar els anomenats microcontaminants orgànics (OMP, per les sigles en anglès). Aquestes molècules tenen, sens dubte, un origen antropogènic (p. ex. pesticides, productes farmacèutics, cosmètics, etc.) i són presents en aigües superficials de la conca del Xúquer a causa de l'ús d'insecticides en cultius agrícoles i dels abocaments procedents de depuradores d'aigües residuals.

En el projecte s'ha dissenyat i instal·lat una planta de tractament terciari adreçat a l'eliminació d'OMP, que consisteix en un tractament amb ozó de l'efluent de l'EDAR «Camp de Túria II» seguit d'una biofiltració i una cloració final. L'ozonització ha demostrat ser una eina efectiva que permet reduir a baix cost la toxicitat dels efluents, ja que elimina la major part dels OMP presents en els efluents secundaris de les EDAR urbanes (Gomes et al., 2017). Les unitats de biofiltració proporcionen una barrera addicional per als microcontaminants que hagin pogut escapar de l'ozonització. Finalment, la cloració final assegura l'absència total de microorganismes patògens.

La capacitat de tractament de l'estació regeneradora d'aigua (ERA) és de 10 m³/h. En règim de funcionament continu, la producció anual estimada d'aigua regenerada és de 80.000 m³/any. Aquesta aigua es transportarà a través d'un total de 6,5 km de conduccions i cinc dipòsits d'emmagatzematge (soterrats o semisoterrats) fins a 40 canons d'aigua instal·lats en diferents àrees de Riba-roja i Paterna (Figura 4). Els canons tenen un abast de 40 m i treballen amb un cabal de 800 L/min (Figura 5). Durant l'any 2021 s'ha completat l'obra civil de tota la infraestructura hidràulica i s'han fet proves de posada a punt per garantir el funcionament correcte de la instal·lació.

Figura 4. Infraestructura hidràulica de GUARDIAN. L'aigua regenerada produïda a l'ERA es transporta al dipòsit acumulador principal «Alpha», des del qual es distribueix a tres zones d'interfície: «Cañada Norte», «Cañada Sur» i «Els Pous». La infraestructura d'aquestes tres zones consta de dipòsits acumuladors d'aigua («Bravo», «Delta» i «Charlie») i de canons d'aspersió de 40 m d'abast (zones ombrejades en vermell a la imatge). Es programa la implementació de 6 canons a «Cañada Norte» i «Els Pous» i de 14 a «Cañada Sur». A l'angle nord-oest s'instal·len 14 canons d'aspersió que reben aigua del tanc d'acumulació «Echo». Aquest tanc rep aigua procedent d'una séquia ja existent.

Figura 5. Proves hidràuliques del sistema de reg © SIDEINFO instal·lat a la zona d'interfície de Masía Traver

2.3. Millora integral d'ecosistemes

Amb el seu enfocament integral, el projecte GUARDIAN inclou també actuacions complementàries per incrementar la qualitat ambiental i la resiliència al foc de determinades zones vulnerables de «la Vallesa» (Figura 6). En primer lloc, es planifiquen desbrossades mecanitzades per eliminar el canyar, ja que la canya és una espècie invasora molt inflamable i amb una gran quantitat de necromassa. Així mateix, s'executen aclarides del regenerat de pi blanc (Pinus halepensis) en àrees hiperdensificades (6.000-12.000 peus/ha) regenerades després de l'incendi forestal que va afectar la zona el 1994. Es prescriu una intensitat d'aclarida que redueixi la densitat fins a un valor d'uns 900 peus/ha. A més, es programen desbrossades i podes selectives en zones específiques en què convé eliminar combustibles en escala i afavorir discontinuïtats en la massa forestal.

Igualment, GUARDIAN inclou accions per al condicionament de l'estany de la Vallesa. Les actuacions per adequar aquest paratge consisteixen bàsicament a retirar l'excés de llots, aportar aigua regenerada per incrementar la qualitat de l'estany i reparar i condicionar tot l'entorn (presa, senders, baranes, etc.) per adequar-lo com a zona d'esbarjo per als visitants.

Figura 6. Treballs complementaris de millora de la resiliència i la qualitat ambiental del projecte GUARDIAN. a) eliminació del canyar; b) estany de «La Vallesa»; c) aclarida en regenerats de pi blanc; d) poda selectiva.

2.4. Coimplementació i participació dels agents interessats

Com qualsevol projecte d'IFM, GUARDIAN s'ha dissenyat tenint en compte la participació de tots els agents interessats. Entre aquests, cal destacar que el projecte ha comptat, des del primer moment, amb la complicitat de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, que aglutina 27 entitats diferents, entre les quals hi ha associacions de veïns, escoles i organitzacions ambientals i culturals. Els serveis d'emergències (protecció civil, policia i bombers) també són actors clau en el projecte, amb una implicació essencial en totes les fases (disseny, implementació i operació). Així mateix, el projecte ha comptat amb l'aprovació de l'EPSAR (Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana), indispensable per executar les obres de la infraestructura hidràulica, i amb l'interès de diversos organismes relacionats amb la gestió i la conservació de l'aigua (p. ex. les organitzacions europees de l'aigua WSSTP (Water Supply and Sanitation Technology Platform) i WRE (Water Reuse Europe)).

Pel que fa específicament a la ciutadania —potser l'usuari final més rellevant de GUARDIAN—, el projecte inclou, en la fase d'implementació, un programa de formació, sensibilització i comunicació del risc d'incendis forestals adreçat a la població de Riba-roja de Túria i Paterna (Figura 7). Destinat a diferents col·lectius (p. ex. escolars, veïns de zones d'interfície, persones amb diversitat funcional, etc.), aquest programa inclou diverses activitats, com ara tallers participatius i xerrades (p. ex. sobre educació en canvi climàtic o sobre resiliència al foc en zones d'interfície), visites a zones d'actuació del projecte GUARDIAN, activitats de demostració amb foc i reg prescrits, i formacions en pirojardineria i autoprotecció.

Figura 7. Xerrada informativa del projecte GUARDIAN adreçada a residents de la interfície.

3. Discussió

3.1 Principals reptes d'implementació

En projectes públics d'innovació amb un marcat enfocament holístic com GUARDIAN, apareixen constantment reptes d'implementació. Aquests reptes es deuen essencialment a la complexitat inherent que representa una gestió integrada i participativa, a les dificultats relacionades amb la implementació de projectes de desenvolupament amb col·laboració publicoprivada i a la voluntat de promoure un avenç significatiu respecte de l'estat de l'art i de la tècnica.

D'una banda, cal tenir en compte que implementar i provar solucions originals i innovadores a través d'un enfocament participatiu genuí, que consideri les interconnexions entre les dimensions social, econòmica i ambiental, implica un alt grau de risc per part de les autoritats urbanes. Tanmateix, les administracions en general i els funcionaris públics en particular operen en un entorn en què el nivell d'aversió al risc és tradicionalment alt. A més, els processos de contractació pública i l'obtenció d'autoritzacions, amb les dificultats i els terminis que comporten, i les tensions financeres que suposen els projectes de gran envergadura com GUARDIAN poden comprometre significativament l'èxit de la implementació del projecte. Per aquests motius, un requisit previ clau per als projectes d'innovació implementats a escala municipal és comptar amb un lideratge positiu, proactiu i compromès durant tot el cicle de vida del projecte, que permeti detectar perills de manera eficient i proposar mesures correctores per superar-los. A GUARDIAN, el lideratge tècnic ha anat a càrrec de l'equip d'enginyeria municipal de Riba-roja, que l'ha exercit de manera exemplar, aprofitant les sinergies d'un equip transversal, multidisciplinari i de naturalesa heterogènia en diferents plans: jurídic (entitats públiques, universitats i empreses privades), de mida (grans i petites empreses), organitzatiu, etc. Així mateix, ha calgut un lideratge i un compromís polítics per part de les administracions locals per assegurar una bona interlocució amb la ciutadania i amb altres agents interessats (administracions regionals i estatals, gestors del risc i de les emergències, mitjans de comunicació, etc.).

En efecte, el desenvolupament d'aliances i col·laboracions sòlides i de confiança entre organismes públics, el sector privat i la societat civil és àmpliament reconegut com la pedra angular de les polítiques eficients de desenvolupament urbà sostenible (European Union, 2019). Les organitzacions, així com els individus i els usuaris finals externs a les autoritats urbanes, estan cada vegada més disposats a contribuir a la cerca i la implementació de noves solucions per als reptes socials actuals (von Shomberg, 2013, European Commission, 2013). Les autoritats urbanes han d'aprofitar, doncs, la intel·ligència col·lectiva de les diferents parts interessades per trobar nous enfocaments que aportin resultats eficients davant de reptes ambientals i socials com els que representen, en aquest cas, els incendis d'interfície urbana-forestal. En aquest sentit, els usuaris finals de GUARDIAN són actors clau en el procés d'implementació. Com ja s'ha apuntat, el projecte s'ha dissenyat amb la voluntat de coimplementar-lo conjuntament amb els agents locals d'interès. Tanmateix, l'actual crisi pandèmica ha dificultat enormement aquest procés. L'emergència sanitària ha comportat, òbviament, una limitació del tracte personal entre totes les parts interessades, un aspecte molt necessari per aconseguir una comunicació fluida i eficient. Tot i que s'han pogut dur a terme algunes activitats de comunicació i sensibilització i visites in situ de caràcter formatiu, el programa de participació dissenyat a GUARDIAN s'haurà de completar necessàriament durant la fase d'operació del projecte.

Pel que fa als reptes tècnics d'un projecte innovador com GUARDIAN, han estat múltiples i han aparegut en diferents fases de la implementació, ja que la innovació i el desenvolupament han estat presents en moltes de les tasques que han configurat el pla de treball. Entre d'altres, cal destacar l'optimització de les condicions d'operació de l'ERA per obtenir un flux de sortida amb la qualitat adequada per fer-lo servir com a aigua de reg en zones d'interfície; el càlcul de la prescripció de reg als tallafocs verds, atenent les condicions ambientals, les necessitats de la vegetació i l'aigua disponible en cada moment, i el disseny d'una xarxa de sensors que permeti monitorar paràmetres externs i interns del sistema per a un funcionament plenament autònom. En tots els casos esmentats, el nivell d'innovació i l'avenç respecte de l'estat de l'art han estat notables i, per això, la seva eficiència haurà de quedar demostrada durant la fase d'operació de GUARDIAN.

3.2 Viabilitat i escalabilitat del projecte GUARDIAN

GUARDIAN s'ha concebut com una prova experimental d'una solució de gestió sostenible i integrada d'incendis que no s'havia provat mai abans a la Unió Europea a escala urbana real. El projecte ha de complir objectius econòmics, ecològics i socials de manera sostenible, tenint en compte les sinergies i els efectes antagònics entre els diferents serveis ecosistèmics, en unes circumstàncies en què el canvi climàtic hi afegeix encara més complexitat i comporta nous reptes i amenaces, com ara la conservació dels embornals de carboni, els períodes de sequera prolongats, nous escenaris d'incendis de més intensitat i severitat, etc. (Lagergren i Jönsson, 2017). Tot plegat comporta reptes importants en la quantificació de la viabilitat econòmica del projecte i en el disseny d'un procés de seguiment i avaluació que asseguri la sostenibilitat i l'escalabilitat de GUARDIAN a altres zones d'interfície. Per fer front a aquests reptes, GUARDIAN ha desenvolupat un sistema d'indicadors que serà de gran ajuda per quantificar l'impacte final del projecte i valorar-ne la implementació en altres àrees d'interès. Una part essencial de l'operativa inicial de GUARDIAN serà quantificar, per exemple, la superfície d'hàbitats naturals conservats, la producció d'aigua regenerada, la població beneficiada per les mesures de protecció contra incendis forestals implementades, els costos d'inversió, operació i manteniment de les estructures i els beneficis econòmics dels serveis ecosistèmics que aporta la implementació de GUARDIAN (conservació de la biodiversitat, disponibilitat d'aigua, serveis recreatius i reducció del risc de desastres naturals, etc.)

D'entrada, s'estima que el potencial d'escalabilitat de GUARDIAN a escala europea és alt, a causa de la gran extensió d'àrees d'interfície vulnerables als incendis forestals que hi ha a tota la conca mediterrània. En qualsevol cas, la implementació de GUARDIAN requereix una parametrització minuciosa de tot el sistema d'acord amb les circumstàncies particulars de cada zona pel que fa a la vegetació, el cicle de l'aigua, les condicions meteorològiques i el comportament esperat del foc. L'exemple i les metodologies desenvolupades a GUARDIAN seran, sens dubte, una guia molt valuosa per a altres municipis que vulguin fer front a aquest repte i implementar una solució de gestió integral d'incendis forestals en benefici de la població i del medi natural.

4. Conclusions

GUARDIAN és un exemple de projecte d'IFM basat fonamentalment en l'execució de tractaments silvícoles d'acord amb directrius i criteris de gestió forestal sostenible (preventiva d'incendis, orientada a la maduresa, ecohidrològica i adaptativa al canvi climàtic), que pretén limitar la intensitat i la propagació dels incendis forestals, millorant la resiliència de les masses forestals i contribuint a crear àrees defensables per als mitjans d'extinció al costat dels nuclis urbans de la interfície. La implementació de GUARDIAN comporta, a més, la creació d'àrees de protecció d'alt valor ambiental i paisatgístic al voltant de zones vulnerables al foc, que afavoreixen diversos serveis ecosistèmics (p. ex. revalorització de l'aigua, fixació de gasos d'efecte d'hivernacle, protecció contra l'erosió, manteniment de la biodiversitat, etc.). L'esforç d'innovació que ha implicat el seu disseny ha estat evident i ha suposat un avenç significatiu en l'estat de l'art i de la tècnica en ciència forestal i en anàlisi del risc d'incendis forestals. Un cop completada la fase d'implementació, l'èxit de GUARDIAN en la fase operativa dependrà ara de la implicació, la responsabilitat i la complicitat de tots els agents involucrats, començant per les administracions locals i els serveis d'emergències, i comptant activament amb la ciutadania com a beneficiària última de l'impacte que tingui GUARDIAN.

Agraïments

Aquest treball ha estat finançat per Urban Innovation Actions – European Union (UIA03-338 – GUARDIAN Project).

Bibliografia

CUI, X; ALAM, M.A.; PERRY, G.L.W.; PATERSON, A.M.; WYSE, S.V.; CURRAN, T.J; 2019. Green firebreaks as management tool for wildfires: lessons from China. J. Environ. Manage., 233, 329-336.

DALMAU, F.; 2020. D.4.3.1. Diseño de los tratamientos silvícolas. UIA03-338 GUARDIAN. Green Urban Actions for Resilient Fire Defence of the Interface Area. 101 pp.

DEL CAMPO, A.D.; GONZÁLEZ-SANCHIS, M.; LIDÓN, A.; GARCÍA-PRATS, A.; LLULL, C.; BAUTISTA, I.; RUÍZ-PÉREZ, G.; FRANCÉS, F.; 2017. Ecohydrological-based forest management in semi-arid climate. A: KRECEK et al. (eds): Ecosystem services of headwater catchments. pp 45-57. Capital Publishing Company, New Delhi, India.

EUROPEAN COMMISSION, 2013. Options for strengthening responsible research and innovation: report of the Expert Group on the State of Art in Europe on Responsible Research and Innovation. Directorate-General for Research and Innovation. Publications Office, 2013

EUROPEAN COMMISSION, 2018. Directorate-General for Research and Innovation, Vallejo Calzada, V., Cardoso Castro Rego, F., Moreno Rodríguez, J., et al., Forest fires: sparking firesmart policies in the EU, Faivre, N.(ed.), Publications Office.

EUROPEAN UNION, 2019. Urban agenda for the EU. Multi-level governance in action. European Commission. Directorate–General for Regional and Urban Policy. 38 pp.

GOMES, J.; COSTA, R.; QUINTA-FERRERIA, R.M.; MARTINS, R.C.; 2017. Application of ozonation for pharmaceuticals and personal care products removal from water. Sci. Total Environ. 586, 265–283.

MYERS, R.L.; 2006. Living with fire – sustaining ecosystems and livelihoods through integrated fire management. The nature conservancy, Global Fire Initiative; 36 p.

PASTOR, E.; MUÑOZ, J.A.; CABALLERO, D.; ÀGUEDA, A.; DALMAU, F.; PLANAS, E.; 2020. Wildland-Urban Interface Fires in Spain: Summary of the Policy Framework and Recommendations for Improvement, Fire Technol. 56, 1831-1851.

SANDE SILVA, J.; REGO, F.; FERNANDES, P.; RIGOLET, E.; 2010. Towards Integrated Fire Management – Outcomes of the European Project Fire Paradox. European Forest Research Institute Report 23. EFI Joensuu, Finland.

SAN-MIGUEL-AYANZ, J.; DURRANT, T.; BOCA, R.; LIBERTÀ, G.; BRANCO, A.; DE RIGO, D.; FERRARI, D.; MAIANTI P.; ARTES VIVANCOS, T.; COSTA, H.; LANA, F.; LÖFFER, P.; NUIJTEN D.; LERAY, T.; AHLGREN, A.C.; 2018. Forest fires in Europe, Middle East and North Africa 2017, Publications Office of the European Union.

ST JOHN, L.; OGLE, D.; 2009. Green strips or vegetative fuel breaks. TN Plant Materials No. 16. USDA – Natural Resources Conservation Service, 16 pp.

TAHIR, S.; STEICHEN, T.; SHOULER, M.; 2018. Water and circular economy: A white paper. Cowes, UK: Ellen MacArthur Foundation, Arup, Antea Group.

VACCA, P.; CABALLERO, D.; PASTOR, E.; PLANAS, E.; 2020. WUI fire risk mitigation in Europe: A performance-based design approach at home-owner level. J. Saf Sci and Res., 1, 97-2015.

VON SHOMBERG, R.; 2013. A vision of Responsible Research and Innovation. A: OWEN, R., BESSANT, J., HEINTZ, M (eds.): Responsible Innovation: Managing the Responsible Emergence of Science and Innovation in Society. pp. 51–74. John Wiley & Sons.

WANG, X.; 2017. Projected changes in daily fire spread across Canada over the next century. Environ. Res. Lett.12, 025005

WIGTIL, G.; HAMMER, R.B.; KLINE, J.D.; MOCKRIN, M.H.; STEWART, S.I.; ROPER, D.; RADELOFF, V.C.; 2016. Places where wildfire potential and social vulnerability coincide in the coterminous United States. Int. J. Wildland Fire 25(8), 896-908

LAGERGREN, F.; JÖNSSON, A.M.; 2017. Ecosystem model analysis of multi-use forestry in a changing climate. Ecosyst. Serv., 26, 209-224.