Article · 16 de gener del 2020

Incendis forestals i canvi climàtic. Un fenomen real, global i letal.

Ferran Dalmau explica per què cal aprendre a conviure amb el risc d’incendi: plans municipals, autoprotecció i pirojardineria a l’habitatge.

Autor: FERRAN DALMAU

El Gran Incendi Forestal de Llutxent va cremar prop de 3.300 hectàrees i diverses cases, i el va provocar un llamp. D’aquí la importància d’aprendre a conviure amb aquest veí incòmode que és l’incendi forestal. Assumim-ho. El risc hi ha estat, hi és i hi serà. Per això, una de les mesures més importants passa per prendre consciència d’aquest risc i, a partir d’aquí, informar-se i preparar-se. El 2018 l’equip de Medi XXI GSA va col·laborar en un document de Greenpeace titulat «Protege tu casa, protege tu bosque», en què es va fer una radiografia de la planificació preventiva contra incendis forestals a escala municipal. El resultat va ser demolidor. Més del 80 % dels municipis situats en zones de risc no tenen cap pla davant del foc. I aquesta dada només fa referència a la part de responsabilitat pública. També hi ha una responsabilitat privada. La seva responsabilitat. Especialment si viu en una zona de risc. Saber què cal fer en cas d’evacuació (abaixar les persianes, activar el reg, deixar la casa impermeabilitzada per evitar tant com sigui possible que hi pugui entrar el foc…). Gestionar la parcel·la pròpia tenint en compte que hi pot arribar un incendi i veient quins elements cal podar, retirar…

Aplicar la tècnica anomenada pirojardineria (jardineria preventiva contra incendis forestals), que pot contribuir a evitar que una casa es cremi. L’estiu ha començat fort. Tarragona, 6.000 hectàrees. Àvila, més de 500 hectàrees. Madrid i Toledo, 2.500 hectàrees… i tot això en una sola onada de calor. Al capdavall, tot es resumeix a assumir que es tracta d’un problema col·lectiu que ha anat augmentant a mesura que la societat s’ha desentès de l’entorn, i a prendre mesures abans de l’incendi per no haver-ho de lamentar després. Cal redibuixar les línies que separen allò urbà d’allò forestal. Si no, allò urbà amenaça allò forestal, i viceversa. Cal redibuixar les línies que separen la responsabilitat pública de la privada. Si no, la «Deixadesa Urbana-Forestal» amenaça allò urbà i allò forestal. Cal assumir que l’autoprotecció no és un dret. És una obligació. Cal recuperar el sector primari mitjançant un consum responsable de productes agrícoles i ramaders d’aquí. Encara que «siguin més cars» (cosa que no és certa en termes de sostenibilitat), el seu preu porta implícita la prevenció d’incendis forestals. I és necessari, a totes llums, recuperar la gestió forestal sostenible si volem plantar cara al canvi climàtic que hem provocat. Durant els pròxims 3 anys, en el marc del projecte GUARDIAN, el consorci que el formem mirarem d’aportar el nostre granet de sorra per millorar la situació. Però que ningú no s’equivoqui. La responsabilitat que això surti millor o pitjor el dia de l’incendi és de cadascun de vostès. Podem continuar mirant cap a una altra banda, o assumir el repte que se’ns planteja. Assumir-lo i actuar. O no fer res i lamentar-ho després. De vegades imagino un futur en què cometre un error humà (provocar un foc amb una barbacoa, una radial, una cigarreta…) o que caigui un llamp a la muntanya no sigui necessàriament sinònim de generar una catàstrofe en potència. Seria, sens dubte, un futur millor.

Descarrega l’article

Mostra tots els articles

Una solució replicable

GUARDIAN demostra que l’aigua regenerada pot protegir la interfície urbana-forestal. Explica’ns si la vols aplicar al teu municipi.