Francesc Hernández: «La reutilització de l'aigua és pur sentit comú»

Entrevista feta per iambiente a Francesc Hernández, catedràtic i director del Grup d'Economia de l'Aigua de la UV.

Augmentar la resiliència al foc en una zona del Parc Natural del Túria com és el bosc de La Vallesa. Això és el que persegueix l'ambiciós projecte Guardian. Una iniciativa que aposta per l'ús de l'aigua regenerada. Compta amb la subvenció de la Unió Europea i està liderada per l'Ajuntament de Riba-roja de Túria, el de Paterna, Hidraqua, Medi XXI, Cetaqua, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València (UV). Aquesta última té un paper específic summament important en qualsevol treball d'aquestes característiques: l'economicoambiental.

Al capdavant d'aquest repte hi ha el catedràtic i director del Grup d'Economia de l'Aigua de la UV, Francesc Hernández. «La nostra responsabilitat en el projecte Guardian se centra, sobretot, en tres pilars: viabilitat, sostenibilitat i replicabilitat. N'hem de destacar el valor afegit.»

Valoració monetària

—Fins a quin punt és important la viabilitat econòmica en un projecte com Guardian?

—Qualsevol actuació i, per descomptat, tot el que està previst fer a Guardian ha de ser viable econòmicament. Què vol dir això? Comparar costos i beneficis. Estudiem tant els costos de les inversions que cal fer com els de la seva operació i el seu manteniment al llarg del temps. És en l'anàlisi dels beneficis on apliquem tècniques noves: la identificació i la quantificació dels beneficis socials i ambientals generats. Sobretot perquè, en aquests casos, no són beneficis obtinguts directament del mercat ni apareixen valorats en euros. Cal identificar-los i aplicar tècniques rigoroses per valorar-los monetàriament. Només així podrem parlar d'una viabilitat real de les actuacions previstes.

Gràcies al projecte Guardian aconseguim recuperar el parc natural de La Vallesa, i això té uns efectes magnífics tant ambientals com socials. Però o es quantifiquen o, com passa sovint, no es tenen en compte. Fem servir mètodes per quantificar aquests beneficis derivats de la reutilització de l'aigua i del seu ús amb finalitats ambientals. Utilitzem una part d'aquest cabal per reduir el risc d'incendis i augmentar la prevenció en una zona sensible, on un incendi tindria greus conseqüències en l'entorn forestal i urbà.

Economia circular

—El projecte Guardian és un exemple clar d'economia circular.

—Sí, i som conscients que actuar en matèria d'economia circular normalment es veu afectat per barreres de tipus social i administratiu. Sovint no es considera prioritari. O perquè en aquell moment no es pot, o perquè el pressupost no està preparat, o perquè es deixa per a més endavant. Tot això és molt habitual en actuacions en què la majoria dels beneficis són de caràcter ambiental.

Per tant, el que hem fet aquí de manera innovadora és desenvolupar un concepte que es coneix com a «cost de no actuar». En el sentit que, si al final un projecte d'economia circular no s'executés —malgrat la seva viabilitat—, quedarà constància que no es tracta d'una decisió neutral. És a dir, tindrà conseqüències molt negatives per a la societat. A més, aquests costos es quantificaran degudament. Al final, és un mecanisme de sensibilització per promoure aquests projectes d'economia circular.

—Què vol dir exactament que un projecte com aquest sigui sostenible?

—El terme és molt ampli i genèric. Però ens referim al fet que aquest projecte es mantindrà en el temps. Amb Guardian s'estan duent a terme nombroses actuacions i inversions que han de durar més enllà de la vigència del projecte mateix. Es tracta d'accions per al present i el futur. Ha de servir per a les properes generacions. Però amb quins mecanismes ens garantim que això sigui sostenible? Com en qualsevol actuació d'economia circular, si el benefici és de tots, caldrà fer front als costos entre tots. Per tant, cal articular mecanismes per garantir-ne el manteniment al llarg del temps. D'això ens n'encarreguem a la UV, i és un tema rellevant que en els projectes europeus es valora molt.

La implantació de Guardian

—I també és molt important que el projecte es pugui aplicar en altres llocs del món.

—Hi ha moltes zones que es troben en circumstàncies més o menys semblants, i aquesta experiència n'hauria de facilitar molt la implantació. Per tant, també ens dediquem a elaborar una mena de guia o pla d'acció que multiplica exponencialment el valor de les actuacions del projecte Guardian en altres regions amb problemàtiques semblants.

—Seria possible aquesta replicabilitat en altres àmbits? També en l'urbà?

—Sí. Tot i que, personalment, no establiria una frontera entre l'àmbit urbà i el no urbà. Guardian és un exemple de projecte d'economia circular en què l'aigua residual urbana es regenera —en concret, a la depuradora del Camp de Túria II— i passa a considerar-se no com un residu, sinó com un recurs nou. Però com ho aconseguim? En funció de l'ús que se li doni. En el cas del projecte Guardian, aquest recurs nou s'utilitza per recuperar un parc natural i també per reduir el risc d'incendi. Per tant, les conseqüències són tant ambientals com de caràcter social, a causa de la proximitat dels nuclis urbans a l'entorn forestal. És un benefici molt clar. Recuperem un paratge pel seu gran valor natural i, a més, per a l'ús i el gaudi de tota la societat.

El paper de la reutilització

—Quin paper ha de tenir la reutilització en la gestió de l'aigua?

—La reutilització és la peça clau que ens ajuda a tancar el cercle del cicle de l'aigua. Captem aigua de qualitat de la natura, la fem servir en l'àmbit urbà i la convertim en residual. Aquesta aigua rep un tractament de depuració, però no arriba a la qualitat inicial. Compleix els requisits normatius, però no recupera les característiques d'origen. Per tant, és un efluent que s'aboca a l'entorn sense un aprofitament directe.

D'altra banda, la reutilització vol dir que, un cop s'ha fet servir, l'aigua es regenera amb una qualitat suficient per tornar a ser utilitzada. El tractament no és només l'eliminació o la reducció d'alguns contaminants, sinó que ens permet retornar l'aigua al seu cicle natural perquè es faci servir allà on sigui més necessària. La reutilització és pur sentit comú. És el que és raonable, però cal portar-ho a la pràctica. No ens hem de quedar només amb el concepte, sinó contribuir a aplicar-lo. Si hi ha alguna barrera, hem de ser capaços d'eliminar-la i convertir la potencialitat de l'economia circular en una realitat.

Reutilització i agricultura

—Un dels exemples més clars de reutilització és al sector de l'agricultura.

—Sí, a l'agricultura la reutilització té un ús directe. No té sentit que per al reg s'estigui fent servir aigua de gran qualitat procedent, sobretot, d'aqüífers. Molts conreus no necessiten una aigua així. Més aviat en requeririen una amb nutrients, que perfectament podria venir d'un procés de regeneració en una planta de tractament. Fins i tot seria beneficiós per a l'agricultura. A més, deixaríem d'utilitzar aigua que es podria destinar al consum. Aquesta mena d'actuacions serien molt positives no només per al medi ambient, sinó també per al conjunt de la societat. D'aquesta manera, contribuirem a utilitzar de manera raonable i eficient un recurs tan valuós i escàs com és l'aigua.

Tot i que no només té un ús a l'agricultura. En té molts altres. La recuperació de paratges naturals n'és un. El cas del parc natural de La Vallesa en seria un exemple, però n'hi ha molts més. Zones paisatgístiques de gran valor mediambiental la situació de les quals empitjora per falta d'aigua i que, per tant, les noves generacions podrien no gaudir. Simplement amb l'ús de l'aigua regenerada es recuperarien aquestes zones. L'exemple de les zones humides és clar i evident. L'aigua regenerada també té un ús urbà en el baldeig de carrers o el reg de jardins, per exemple.

Iniciatives a escala internacional

—Quines altres experiències ha tingut en matèria de reutilització?

—Al Grup d'Economia de l'Aigua de la UV promovem la reutilització a través de diverses iniciatives. A escala internacional, sobretot, per encàrrec del programa de les Nacions Unides per al medi ambient. I també per part del Banc Mundial. Cal destacar que, en molts països del món, el tractament d'aigües residuals encara no es considera prioritari. No és necessari fer-lo i, per tant, és com un caprici. Per això, les Nacions Unides ens van demanar que hi col·laboréssim per convèncer els diferents governs que depurar les aigües residuals era rendible. És a dir, no es tractava d'utilitzar arguments basats en el sentit comú o en els drets humans mateixos, sinó que es pretenia demostrar-ne únicament la rendibilitat. Es va fer la quantificació monetària de tots els efectes derivats de no tractar l'aigua residual, tant sobre la salut de les persones com sobre l'entorn natural. Ho vam comparar amb el que seria el cost d'actuar, amb la construcció d'instal·lacions de tractament de caràcter bàsic, i així els mateixos governs podien comprovar la conveniència i la rendibilitat de les actuacions.

A escala europea, participem en diversos projectes finançats per la Comissió Europea amb el propòsit de promoure iniciatives de reutilització d'aigua regenerada en diferents sectors. També voldria destacar les accions que duem a terme a la Comunitat Valenciana en el marc de la Càtedra de la Generalitat Valenciana i la Universitat de València per transformar el model econòmic a través de l'economia circular.

Un recurs imprescindible

—Al final, com a societat —sobretot la que obre una aixeta i en surt aigua—, no som gens conscients de la importància d'aquest recurs tan bàsic.

—Sí, hi estic totalment d'acord. Quan un obre l'aixeta i en surt aigua, ja no es preocupa de res més. Òbviament, falta una sensibilització que seria molt important pal·liar amb processos educatius. Caldria començar pels més joves. Però també soc partidari que, en paral·lel, es prenguin mesures de caràcter més immediat. Les administracions i les empreses que es dediquen a l'abastament i la gestió de l'aigua sí que són conscients de la importància de determinades accions. Hi hem de posar els mitjans, especialment amb criteris que garanteixin el bon ús de l'aigua i la cobertura de tots els costos mitjançant l'aplicació de tarifes racionals. Un servei que és per a tots l'hem de cobrir entre tots i, a més, com exigeix la Directiva marc de l'aigua, garantint-ne l'eficiència i l'equitat.