Del Campo: «El que provoca incendis és la presència més gran d'aquest combustible que és la fusta»

Entrevista feta per iambiente a Antonio del Campo, professor de la Universitat Politècnica de València.

Bosc, aigua i incendis són els tres elements que investiga Antonio del Campo, professor de la Universitat Politècnica de València. Des de la institució, col·labora en el projecte Guardian, cridat a ser un referent internacional en prevenció i extinció d'incendis. Es desenvolupa a la Vallesa i la seva interfície urbana-forestal, al Parc Natural del Túria, al seu pas per Paterna i Riba-roja. «El nostre paper té a veure amb el binomi bosc-aigua i amb com es pot utilitzar durant els incendis forestals», afirma.

Per entendre-ho millor, l'investigador fa una comparació. «Entenguem el bosc com un conjunt de càntirs que recullen aigua», explica. Cada càntir és un arbre, que va perdent l'aigua pel consum i per l'evaporació. Ara l'incendi ha d'avançar i es troba tots els càntirs plens d'aigua. «A mesura que va trencant aquests càntirs, es troba que té molta aigua per evaporar per poder continuar avançant», relata.

Això és imprescindible per treure energia al foc i extingir l'incendi. «Com més aigua hi hagi dins dels arbres, més li costarà a l'incendi estendre's», sentencia. Per tant, el professor investiga quina és la dinàmica de l'aigua dins dels arbres i com es pot modificar aquesta dinàmica mitjançant aigües regenerades.

Més val prevenir que curar

En una situació de preemergència (quan es pot anticipar o preveure un incendi), caldrà saber quanta aigua s'ha d'aportar als arbres per poder evitar-lo. «No es tracta de treure un aspersor o una mànega per regar per sobre, perquè aquesta aigua s'evapora de seguida», apunta. L'aigua ha de ser a dins de l'arbre, ja que és la manera com millor es pot combatre l'incendi.

L'objectiu és, per tant, que aquests «càntirs» estiguin sempre plens, sobretot en situació d'alarma. «És molt més difícil que s'encengui un incendi en un bosc hidratat i, alhora, serà més fàcil combatre'l si es produeix», insisteix. Així explica, amb aquesta metàfora, els elements fonamentals del projecte Guardian.

Sòl-planta-atmosfera

La seva feina és analitzar aquesta dinàmica espacial i temporal de l'aigua per actuar en conseqüència sobre la hidratació i la deshidratació dels arbres. Els ecofisiòlegs anomenen aquest concepte el continu sòl-planta-atmosfera. «Cal saber quanta aigua té el sòl i com es mou a través de la conductivitat hidràulica fins a arribar a la planta», explica.

Després, l'arbre, com a dipòsit, anirà recollint i alliberant l'aigua que li demana l'atmosfera. «Hem d'estudiar l'estat de l'aigua en aquests tres sistemes i també les retencions que l'arbre és capaç d'exercir.» Una informació que recullen mitjançant sensors i instruments científics.

Comportaments inesperats

Hi ha una conclusió nova. Els dies de vent de llevant hi ha molta humitat atmosfèrica, i això condiciona tota aquesta dinàmica. Així, quan els arbres són secs però l'atmosfera és relativament humida, tanquen els estomes per retenir aigua. A més, durant la nit han detectat un altre comportament que no esperaven.

«Obren lleugerament els estomes per a la transpiració nocturna, però la humitat és més alta i, per tant, la demanda d'aigua de l'atmosfera és més baixa, de manera que se senten alleujats i són capaços de continuar amb els seus mecanismes per continuar hidratant-se», explica Del Campo.

El procés d'hidratació

Al capdavall, el que l'equip d'investigadors de la UPV intenta fer és caracteritzar totes aquestes dinàmiques. Tant se val que sigui hivern o estiu, hauran de saber quina quantitat d'aigua necessiten els boscos, com incorporar-la i com s'anirà perdent.

La principal entrada d'aigua a l'arbre és a través de l'arrel. L'aigua regenerada s'utilitza per a aquest reg mitjançant canons d'aigua que arriben a un radi considerable. «Un arbre també és capaç d'absorbir aigua pels estomes, a la part superior, encara que aquesta no sigui la principal font d'entrada», apunta el professor.

Tanmateix, el reg aeri és eficient? Doncs encara no n'han pogut extreure cap evidència científica. «A més, seria molt útil que les parts fines de l'arbre, que són les fulles i les primeres que s'enfronten al foc perquè s'encenen més de pressa, poguessin estar més hidratades per combatre'l», explica. És una qüestió que continuen investigant.

Els règims naturals del foc

Hi ha una tendència a escala internacional per combatre els mètodes d'enfrontar-se als incendis. Els règims naturals del foc han anat canviant al llarg de la història. En l'època de l'home caçador-recol·lector, per exemple, la freqüència d'incendis era molt baixa perquè depenien de la caiguda d'un llamp o d'alguna cosa semblant.

D'altra banda, fins a la revolució industrial o l'aparició del butà, l'ésser humà va anar consumint fusta com a combustible. Això va contribuir a la neteja permanent dels boscos, juntament amb la ramaderia intensiva, que ara gairebé ha desaparegut. «Els boscos no tenien l'aspecte que tenen avui perquè estaven nets, i això feia que no hi hagués tants incendis», afirma Del Campo.

Combustible al bosc

Amb els combustibles fòssils, el combustible tradicional deixa d'utilitzar-se i s'acumula als boscos. «El que provoca els incendis és la presència més gran d'aquest combustible que és la fusta», sentencia. Segons explica el professor, sembla que les institucions i les administracions ara se n'han adonat. «A més de disposar de mitjans, és imprescindible mirar el combustible com a font del problema, juntament amb el procés de canvi climàtic.»