Aprendre a conviure amb els incendis d'interfície urbana-forestal

per Elsa Pastor, experta UIA

Tot i que el foc ha estat un dels elements més rellevants per al progrés de la humanitat, paradoxalment també ha estat —i continua sent— responsable de greus problemes ambientals, econòmics i socials. Els incendis forestals són probablement l'exemple més clar d'aquesta paradoxa. Durant llargs períodes de la història el foc va ser socialment desitjat i productiu, però avui ja no és així. Els desequilibris socioeconòmics, units a un escenari d'escalfament global, ens han portat temporades d'incendis molt severes, sobretot a la Mediterrània, amb un enorme potencial destructiu. A més, el foc s'acosta a les zones d'interfície urbana-forestal (WUI, per les sigles en anglès) a un ritme més ràpid que abans. En un incendi d'interfície, la capacitat dels bombers sovint es veu desbordada, ja que han d'atendre alhora l'extinció de l'incendi forestal, l'evacuació de la població i la protecció dels habitatges. Tota la comunitat implicada en els incendis d'interfície ha d'entendre que protegir-nos del foc no és responsabilitat exclusiva dels bombers. Tots tenim una responsabilitat compartida. Descobreix què pots fer per protegir les comunitats d'interfície i com afronta aquest repte el projecte GUARDIAN!

La paradoxa global del foc

El foc, juntament amb l'aigua, l'aire i la terra, és un dels quatre elements bàsics que expliquen la natura. De tots ells, el foc és segurament el més fascinant, pel seu caràcter paradigmàtic de vida i destrucció. Aquesta dualitat es remunta a fa gairebé 80.000 anys, quan l'ésser humà va aprendre a fer servir el foc de manera responsable i domèstica; però, des d'aleshores, el mal ús i la propagació involuntària n'han fet un perill molt temut.

Tot i que el foc ha estat un dels elements més rellevants per al progrés de la humanitat, paradoxalment també ha estat —i continua sent— responsable de greus problemes ambientals, econòmics i socials. El foc ens afecta de diverses maneres i formes no desitjades, i els entorns forestal, urbà i industrial són els tres escenaris principals en què té un potencial de destrucció més gran.

La paradoxa global del foc. Adaptat d'Arnaldos et al. (2004)

Els incendis forestals són probablement l'exemple més clar d'aquesta paradoxa, ja que la dimensió del problema que comporten creix alhora que el grau de desenvolupament de les societats. El foc forma part del metabolisme de diversos sistemes ecològics, i en particular dels mediterranis. Durant llargs períodes de la història va ser socialment desitjat i productiu, però avui ja no és així. Les causes són moltes, però les podríem resumir en tres:

• L'abandonament de les zones forestals i rurals
• La fallida del sector primari
• La demanda urbana creixent d'espais forestals

Imatge de l'esquerra: la zona de Mati, a Grècia, abans del devastador incendi del juliol de 2018. Zona residencial molt poblada, a prop de la costa. Imatge de la dreta: la mateixa zona uns 70 anys abans, dominada per camps de conreu (© David Caballero).

Ferran Dalmau, director general de Medi XXI, l'empresa d'enginyeria ambiental sòcia del projecte GUARDIAN, no ho podria haver dit millor:

«Cada vegada que s'abandona una explotació ramadera o un camp de conreu que fa segles que produeix béns i serveis per a la societat, el foc s'acosta a les zones poblades. L'antic cinturó de seguretat (els camps de conreu) que protegia les zones poblades dels incendis forestals s'ha descordat. Cada dia anem més de pressa. Si no es prenen mesures, ja us podeu imaginar el desenllaç.»

Aquests desequilibris socioeconòmics, units a un escenari d'escalfament global, ens han portat temporades d'incendis molt severes, sobretot a la Mediterrània, amb un enorme potencial destructiu. Podríem esmentar diversos episodis d'incendis ocorreguts aquests darrers anys a Espanya (2006, 2017), Portugal (2003, 2005 i 2017) i Grècia (2000, 2007 i 2018), amb milions d'hectàrees cremades, centenars de morts i pèrdues econòmiques de l'ordre de desenes de milers de milions d'euros. Aquí pots veure un breu vídeo que mostra la impotència de bombers, polítics i ciutadans davant la temporada d'incendis de la tardor de 2017 a la península Ibèrica:

Incendis a la interfície urbana-forestal: una responsabilitat compartida

De fet, el foc arriba a les zones urbanes a un ritme més ràpid que abans, sobretot a causa del canvi climàtic i de l'expansió creixent dels assentaments urbans dins del bosc. Quan el foc arriba a la interfície urbana parlem d'incendis d'interfície urbana-forestal (WUI). Els incendis d'interfície són un dels incidents més complexos que ha d'afrontar la nostra societat, perquè la complexitat de l'emergència és enorme. En un incendi d'interfície, la capacitat dels bombers sovint es veu desbordada, ja que han d'atendre alhora l'extinció de l'incendi forestal, l'evacuació de la població i la protecció dels habitatges. És massa per a la majoria dels serveis de bombers! En els darrers anys estem veient clarament com el foc supera el llindar tècnic d'extinció efectiva. En general, no es tracta de tenir més mitjans i personal d'extinció, sinó d'instaurar una mentalitat i una estratègia completament diferents per combatre els incendis d'interfície.

La capacitat dels bombers sovint es veu desbordada en els incendis d'interfície

Extinció de l'incendi forestal, evacuació de la població, protecció dels habitatges!

Hem d'entendre que protegir-nos dels incendis a la interfície amb les zones urbanes no és responsabilitat exclusiva dels bombers. Tots tenim una responsabilitat compartida. Administracions públiques, associacions veïnals, entitats ecologistes, empreses locals, comunitats d'interfície, organismes públics de bombers, protecció civil i medi ambient, investigadors i professionals del foc i, finalment però no per això menys important, nosaltres mateixos, com a persones que vivim en zones d'interfície, som els responsables últims de com gestionem la nostra propietat per reduir el risc davant l'arribada d'un incendi forestal.

Responsabilitats públiques i privades per a un problema col·lectiu! Fes una ullada ara al decàleg següent i intenta esbrinar com pots contribuir a reduir el risc d'incendi a la interfície urbana-forestal. Responsables polítics, professionals de l'urbanisme i del foc, científics i agents clau (des de grans organitzacions fins a propietaris d'habitatges): tots tenim alguna cosa (o molt!) a fer:

1. Dissenyar polítiques i normatives basades en la ciència per millorar la gestió i la governança dels incendis.
2. Planificar mesures innovadores de prevenció d'incendis que integrin la gestió forestal i l'ecologia del foc i que fomentin l'economia circular.
3. Augmentar la consciència del risc i la preparació de les comunitats i les persones exposades.
4. Millorar les prediccions de la propagació i el comportament del foc a la interfície urbana-forestal.
5. Ampliar el coneixement sobre l'exposició al foc i la vulnerabilitat dels béns exposats.
6. Desenvolupar metodologies sòlides d'anàlisi del risc a escala d'urbanització i de parcel·la.
7. Oferir orientacions sobre l'ús de materials en la construcció d'habitatges i sobre la vegetació dels jardins residencials.
8. Desenvolupar tècniques innovadores d'extinció i de seguretat a la interfície urbana-forestal.
9. Prendre consciència del risc d'incendi d'interfície i familiaritzar-se amb els materials resistents al foc i les pràctiques de jardineria antiincendis.
10. Conèixer les mesures d'autoprotecció i de preparació en cas d'incendi o d'evacuació preventiva.

La majoria d'aquestes 10 accions exigeixen interacció i una cooperació estreta entre els diferents membres de la comunitat implicada en els incendis d'interfície i, per tant, s'han de dur a terme amb metodologies inclusives i participatives en totes les fases. Necessitem que tots els actors s'hi impliquin de debò; hem de cooperar, però per cooperar ens hem de conèixer!

El projecte GUARDIAN és un model pioner que té com a objectiu contribuir a diverses de les accions recollides al decàleg amb un enfocament inclusiu entre autoritats urbanes, universitats, empreses d'enginyeria i organismes locals. Al Journal 1 oferim una visió detallada de què és GUARDIAN i en destaquem els objectius i les fites principals, però intentem resumir-ho en poques paraules…

El paper del projecte GUARDIAN

El projecte GUARDIAN proposa una combinació completa d'estratègies per mitigar els incendis a les interfícies urbanes-forestals basada en un ús intel·ligent de l'aigua, en tractaments dels ecosistemes sostenibles i eficients en cost i en l'educació i la sensibilització de la població i dels beneficiaris destinataris. GUARDIAN pretén fer que els municipis de Riba-roja de Túria i Paterna (Comunitat Valenciana, Espanya) siguin resilients davant els incendis d'interfície mitjançant la implantació de:

1. Un sistema innovador de lluita contra incendis que inclou una infraestructura hidràulica completa per fer arribar aigua regenerada a les interfícies urbanes-forestals a través de torres d'aspersió.
2. Un programa de formació per a la ciutadania per augmentar la percepció del risc d'incendi i les capacitats d'autoprotecció.
3. Actuacions ambientals per millorar l'estat dels ecosistemes del Parc Natural del Túria.

Esquema del projecte GUARDIAN. Font: Medi XXI

L'enfocament, els mètodes i part de la tecnologia clau que utilitza GUARDIAN són pioners en la primera línia de la prevenció i la protecció contra incendis a la interfície urbana-forestal. El coneixement i les eines ja existeixen i estan a l'abast. Durant els propers anys, la família GUARDIAN farà la seva part.

I tu? O acceptes el repte i et poses en marxa… o no fas res i te'n penediràs més endavant!

«Gràcies, bombers!» Font: Medi XXI

https://www.uia-initiative.eu/en/news/learning-live-wui-fires