Conviure amb el foc, o la necessitat d'adaptar-nos al nou escenari d'incendis forestals en el marc del canvi climàtic.

Per Ferran Dalmau – Rovira. Enginyer forestal. Tècnic d'Emergències i Protecció Civil. Tècnic de Brigada Helitransportada contra Incendis Forestals. Director de Medi XXI GSA

Primera onada de calor severa de l'any. Primer episodi massiu d'incendis forestals amb simultaneïtat (diversos incidents alhora que tensen els serveis d'emergència). Els mitjans embogeixen i, durant uns dies, es posa el focus, amb més o menys encert, en «el problema dels incendis forestals». Periodistes a peu de flama a la recerca de l'espectacularitat, i no sempre amb el rigor i la profunditat que requereix un problema complex. Els temps manen i tot ha d'estar per a ahir. Amb els primers incendis mediàtics de la temporada d'estiu, l'opinió pública s'alarma i, durant uns dies, pren consciència del risc. Es dispara. Després tot això es dissipa (tan bon punt plou) i s'oblida. A esperar que torni la calor. I així, cada any, com si visquéssim en un dia de la marmota etern. El problema real és que els incendis forestals estan canviant. A pitjor. De fet, van començar a l'hivern (desestacionalització del risc) i, malauradament, «només» són el símptoma d'una malaltia molt més greu: la manera com el món urbà s'ha desentès dels espais rurals i periurbans, el canvi climàtic, el despoblament i l'abandonament rural.

Cada vegada que s'abandona una explotació ramadera o un camp de conreu que fa segles que produeix béns i serveis per a la societat, el foc s'acosta a les zones poblades. L'antic cinturó de seguretat (les àrees de conreu) que abraçava les zones poblades s'ha descordat. I cada dia anem més de pressa. Si no es prenen mesures, ja poden imaginar el desenllaç.

Descarregar l'article